EL BANDOLER

El bandoler

1970

―Lluís Llach i Grande “Lluís Llach”―

(La canción habla de Joan Sala i Ferrer, conocido también como “Serrallonga” (1594-1634); bandolero catalán que ha mantenido su fama a través de los siglos. Su vida después de muerto fue fantaseada y en un breve período ya formó parte de los mitos populares y sus aventuras cantadas de pueblo en pueblo.)

Era el segle dinou, 
i amb el nom de Joan Serra 
es coneix un bandoler 
per a tothom "en la Pera".

 
Li agradava la sang, 
i el xiprer encara recorda 
tants gemecs que allà han pregat: 
pietat, pietat. 

Estribillo:
No em mateu, 
que tinc dos fills i una esposa, 
us daré tot mon diner, 
però no em claveu eixa daga. 
No em mateu, 
¡ us demano per ma mare ! 
Reseu l'últim "Crec en Déu". 
Pietat, pietat.

L'endemà de bon matí 
davant la Verge del Carme, 
de genolls està pregant 
i a dos ciris encén la flama.

 
Però ben entrada la nit 
quan la lluna és com una daga 
fendirà el cel un nou crit, 
pietat, pietat.

 
Estribillo…

Però Joan Serra, 
avui no ha tingut més sort, 
dos soldats l'han pres ben fort 
i ara jèu entre barrots.

 
L'endemà de bon matí 
veu la forca preparada, 
en La Pera dóna un crit, 
és l'última pregària.

 
Quan jo sigui ben mort 
i penjat de l'alta forca 
i defalleixi mon cor 
i m'aneu a posar a la fossa, 
que algú resi una pregària 
davant la Verge del Carme 
i que dos ciris tinguin flama. 
Ningú no ho va fer.